Totes elles no recepcionades per l’administració municipal. Majoritàriament, són urbanitzacions nascudes entre les dècades dels anys 60 i 80, en un context de creixement urbanístic accelerat. En aquest sentit, les urbanitzacions afectades presenten dèficits estructurals en elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes de subministrament d’aigua potable, la pavimentació dels carrers, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. És el cas de les urbanitzacions de la Ponderosa i la Rimbalda al municipi de Pontons. El seu alcalde, Josep Tutusaus, que va presentar una moció vinculada a aquesta problemàtica en el darrer Ple del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, comenta quina és la situació particular al municipi.

Un altre dels municipis altpenedesencs que es troben amb aquesta circumstància és Castellet i la Gornal. Xavier Revuelta, el seu alcalde, explica quines deficiències presenta la Creu i els Àngels, l’única urbanització no recepcionada del municipi.

A tot això se li ha d’afegir la situació de bloqueig legal i financer en la qual molts ajuntaments estan immersos. D’acord amb la llei d’urbanisme vigent, els veïns haurien de fer front a les quotes urbanístiques per les obres de regularització que, en la majoria dels casos, resulten inassumibles. No obstant això, en el cas de Castellet i la Gornal, tal com apunta Revuelta, es podria revisar i aplicar amb més flexibilitat la normativa existent per tal de permetre sistemes alternatius de depuració i sanejament per reduir els costos als veïns i veïnes.

En aquest sentit, el tercer punt de la moció presentada per Josep Tutusaus al darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Pènedès fa referència a l’establiment de mecanismes alternatius de finançament com les línies de subvencions i crèdits tous i l’accés a crèdits i subvencions de la mà de l’Institut Català de Finances. Per tot plegat des del municipi de Pontons demanen a la Generalitat la redacció d’un Pla Director Urbanístic de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya.

Segons l’Inventari d’urbanitzacions elaborat per la Generalitat l’any 2015, a Catalunya es van identificar 1.433 urbanitzacions. D’aquestes, prop de 730 presentaven dèficits urbanístics: 598 tenien obres d’urbanització pendents i 132 no havien respost sobre el compliment de les obligacions. Aquest catàleg de 2015 va permetre disposar per primera vegada d’una radiografia completa de la situació de les urbanitzacions al país. Ara, els municipis afectats, resten a l’espera que la Generalitat i el Parlament modifiquin la Llei d’Urbanisme, impulsant canvis normatius, financers i organitzatius que permetin afrontar aquesta problemàtica de manera estructural i garantir la dignitat urbana dels barris afectats.