Els atacs contra instal·lacions energètiques crítiques del Golf Pèrsic, tant petrolieres com gasístiques, fan augmentar la preocupació i la incertesa al voltant d’un conflicte que s’està allargant en el temps i els seus efectes sobre l’economia mundial.

El conflicte bèl·lic entre Estats Units i Israel i Iran i el tancament de l’Estret d’Ormuz han provocat un col·lapse global en l’energia i els fertilitzants. Per aquest corredor marítim transita el 20% del petroli mundial, el 20% del gas liquat, el 33% del comerç de fertilitzants, el 45% de l’urea i el 25% de l’amoníac.

El barril de petroli Brent, referència a Europa, que estava sobre els 70 dòlars abans del 28 de febrer, ara se situa per sobre dels 100.

Reacció en cadena

L’encariment del petroli té conseqüències directes en l’economia quotidiana per la pujada en el preu dels combustibles, els increments de costos del transport i la producció i la pressió a l’alça sobre la inflació.

Josep Maria Arauzo-Carod, Catedràtic del Departament d’Economia de la URV, explica que la primera conseqüència de la restricció de l’oferta en el subministrament de petroli és l’encariment del preu. Això afecta directament sectors amb molt de pes al Penedès, com l’agricultura i la logística.

Tot i que la benzina sense plom que consumim aquí prové d’altres països com Nigèria, en els darrers anys ha augmentat la dependència del gasoil que arriba des de la zona en conflicte, amb l’estret d’Ormuz com a punt crític.

El Govern espanyol ha anunciat aquesta setmana l’alliberament de fins a 11,5 milions de barrils de petroli per moderar el xoc de la guerra a Iran, però la durada del conflicte continua sent una incògnita i un factor clau en l’impacte que tindrà sobre l’economia.

Impacte sobre les empreses de transport

A l’empresa de transport i logística Ruiz Milà, el seu gerent, Aureli Ruiz, explica com han viscut els primers dies del conflicte.

En una empresa com aquesta, el combustible representa un 30% dels costos totals. Un camió consumeix 30 litres per cada 100 quilòmetres.

Ruiz afirma que aquesta situació és insostenible per a molts autònoms i empreses petites i posa l’accent en la necessitat que les administracions actuïn.

Pugen els combustibles i els fertilitzants

Un altre sector molt perjudicat per l’augment del preu del petroli i, de retruc, dels fertilitzants, que també s’han encarit de l’ordre d’un 30%, és el de l’agricultura.
Ferran Carbó és el coordinador comarcal de la Unió de Pagesos.

Els pagesos temen que aquesta nova crisi sigui una estocada final davant una campanya que es preveu amb un preu del raïm a la baixa per l’augment de la producció.

Veient que el sector encadena crisi rere crisi, amb l’impacte de la pandèmia de Covid, la sequera, l’increment de preus originat per la guerra a Ucraïna i, ara, la guerra a Iran, des d’Unió de Pagesos reclamen mesures estructurals. L’IVA al 10% per a béns i serveis vinculats a l’activitat agrícola i forestal i la reducció de l’impost sobre el gasoil, a més d’ajuts directes complementaris per part de les administracions autonòmica, estatal i europea.