Una llei que pretenia agilitzar la justícia però que, segons el sector de l’advocacia, després d’un any segueix endarrerint els processos.

La nova llei busca fer la justícia més ràpida i amb menys col·lapse a través d’alguns canvis com són el foment d’acords abans d’anar a judici o la reorganització dels jutjats. Uns canvis que, segons considera l’advocat Andreu Batlle, alenteixen encara més la justícia. Batlle explica que la nova llei obliga a una negociació entre les parts abans de presentar una demanda judicial. El que es coneix com a MASC, Mètode Alternatiu de Solució de Conflictes.

Segons Batlle, aquest procés no és del tot efectiu ja que ells, al seu bufet, han arribat a una quantitat mínima de resolució de conflictes a través d’aquest mètode.

Des del Servei de Mediació del Consell Comarcal, en canvi, valoren molt positivament aquest canvi que introdueix la llei. La mediadora Meritxell Ferrer defensa la mediació com un bon sistema de resolució de conflictes.

Pel que fa a la nova organització dels jutjats, s’han creat Tribunals d’Instància que substitueixen els jutjats unipersonals, funcionen de manera col·legiada amb més d’un jutge i els jutjats de pau es transformen en Oficines de Justícia municipals. Tot plegat, considera Batlle, desconcerta els professionals i no agilitza els processos.

Ferrer està d’acord en que els jutjats segueixen col·lapsats però creu que els canvis introduïts per la nova llei eviten altres afectacions.

Tot i que l’objectiu de la nova llei és que hi hagi menys judicis, més acords previs i una estructura judicial nova per a funcionar de manera més eficient, la realitat, segons els professionals del sector, és que a la pràctica aquests efectes encara no s’acaben de fer visibles.