El 2017 es va aprovar un decret d’escola inclusiva que implica que els infants que abans estaven escolaritzats en escoles d’educació especial per les seves necessitats ara han d’estar escolaritzats a l’escola ordinària. Però, tal com valoren docents i famílies, la realitat és que, per falta de recursos, aquest sistema no està funcionant.

L’equip docent d’escoles i instituts públics es queixa que els recursos per a atendre els alumnes amb necessitats educatives especials són els mateixos que els d’abans de l’aprovació del decret d’inclusió al 2017. Ara, però, tenen una realitat diferent amb l’escolarització als centres ordinaris, també d’infants amb necessitats educatives especials greus i permanents. Tal i com explica la mestra d’educació especial Auba Fortuny, a les escoles actualment se segueix comptant amb un mestre d’educació especial i un educador d’educació especial per cada 10 alumnes i els psicopedagogs de l’EAP continuen venint amb la mateixa freqüència que abans del decret. I això, considera, és insuficient tenint en compte la complexitat i la diversitat que es troben a les aules.

L’Anna Ferrer és orientadora en un institut i cotutora del SIEI, el Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva. Explica quina és la realitat i el dia a dia a les aules a secundària. Davant d’aquesta situació, el personal docent creu que el model d’escola inclusiva no està funcionant. L’Anna Ferrer també creu que alguna cosa està trontollant en aquest sistema. Posa l’exemple d’un alumne amb dificultats per a comunicar-se que ha necessitat l’acompanyament de l’EAP al centre i com això, que hauria de ser un dret de l’infant, és converteix en un luxe.

Les famílies també estan molt angoixades amb la situació. La Núria i l’Ivà són els pares de l’Ot, un nen amb una discapacitat motriu que necessita ajuda en gairebé totes les tasques del seu dia a dia. Malgrat que disposa de vetlladora, la família creu que segueixen faltant recursos a l’escola. Creuen que el problema és estructural i que caldria fugir del discurs, que sovint existeix, de que els infants amb discapacitat suposen una càrrega. L’Ivà afegeix que l’escola ordinària encara no està preparada per a la inclusió total i sovint acaba sent un espai poc amable. La Laura és mare de l’Eloi, un nen de 12 anys amb TEA que acaba de començar l’ESO, una nova etapa que considera complicada a l’hora de poder cobrir les necessitats del seu fill. Reclama més recursos.

Les famílies d’infants amb necessitats especials reivindiquen que la societat conegui els seus fills i filles i els doni l’oportunitat de mostrar tot allò que tenen per aportar. Els docents afegeixen que un dels motius pels quals el rendiment acadèmic està baixant a Catalunya és la falta de recursos humans a les escoles i instituts públics.