La Fundació Pro-Penedès, amb la col·laboració de l’associació Pro Vegueria Penedès i dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i de Vilafranca del Penedès, ha celebrat aquest dilluns al matí una jornada monogràfica sobre sensellarisme. És un problema creixent i multifactorial però un dels factors més rellevants és la dificultat per accedir a un habitatge.

Un equipament de Vegueria per donar resposta a les persones sense llar

L’Espai Neàpolis de Vilanova i la Geltrú ha acollit aquest dilluns al matí la jornada ‘Sensellarisme al Penedès’. La jornada ha servit per posar en comú la realitat d’aquest fenomen al Penedès, identificar les necessitats existents i debatre les respostes institucionals, socials i legislatives necessàries per afrontar aquesta situació.

L’alcalde de Vilafranca i president de la Fundació Pro Penedès Francisco Romero, encarregat d’obrir la jornada, ha destacat que els ajuntaments no poden fer front sols al sensellarisme. En aquest sentit ha reivindicat «unitat d’acció» per tirar endavant un equipament «de Vegueria» que ajudi a les persones que viuen al carrer a recuperar la seva vida.

Habitatge estable per poder refer la vida

La ponència marc de la jornada ha anat a càrrec d’Albert Sales, investigador de l’Institut Metròpoli, qui ha constatat que la crisi de l’habitatge ha impactat directament i amb una gran força sobre l’increment de persones que es veuen obligades a viure al carrer o en condicions molt precàries.

Sales ha explicat que les polítiques públiques han de donar resposta a aquest fenomen amb prevenció però també oferint un habitatge estable a qui ja es troba al carrer.

La jornada també ha comptat amb la participació d’Anna Vila, directora general de Serveis Socials i Inclusió de la Generalitat. Vila ha explicat que el marc d’acció per abordar el sensellarisme està prorrogat i s’ha de replantejar de cara al 2027. També ha analitzat l’escenari actual.

Vila també ha explicat que la crisi de l’habitatge ha fet que el perfil de persones que es veuen abocades a viure al carrer es diversifiqui.

La jornada ha inclòs diverses taules rodones amb representants institucionals, responsables dels serveis socials de les ciutats de la Vegueria i d’entitats del tercer sector que treballen en aquest territori. Ramon Eduard Carbonell és el director de Càritas Diocesana Sant Feliu.

Carbonell constata l’increment constant de persones que viuen en condicions precàries i la diversificació del seu perfil.

A Vilafranca hi ha una vintena de persones que viuen al carrer

Durant la jornada sobre sensellarisme, la periodista Roser Ferrer, encarregada de conduir l’acte, ha donat a conèixer dades relatives a Vilafranca.

Un estudi encarregat expressament situa en una vintena les persones que viuen al carrer a dia d’avui a Vilafranca. Catorze d’elles han respost una entrevista i tres d’aquestes persones són dones.

A Vilafranca hi ha una vintena de persones sense llar. Segons les entrevistes fetes a 14 d’aquestes persones, un 29% fa entre un i dos anys que viu al carrer, un altre 29%, menys d’un any, i un 21%, entre 2 i 5 anys. El 14% porta entre 5 i 10 anys sense llar i el 7%, més de 10 anys. La principal mancança que tenen és l’habitatge i, la següent, la cobertura de les seves necessitats bàsiques. Pel que fa a la salut, un 25% té problemes greus com malalties cròniques; un 35% reporta un estat de salut deteriorat i un 31% no es fa cap seguiment mèdic.

D’altra banda, un 45% de les persones entrevistades no accedeix a cap tipus de serveis. Pel que fa a la voluntat de canviar la seva situació vital, un 79% manifesta estar disposat a fer un canvi.

Des de l’associació Pro Vegueria Penedès, Txus Magallón, feia referència a aquestes dades.

La jornada ha posat de manifest la necessitat que tots els agents s’impliquin en un problema creixent i estructuralment molt complex resolent en primer lloc la qüestió de l’habitatge per aportar estabilitat a aquestes persones. Però oferint també suport i acompanyament per tal que puguin progressar i estabilitzar la seva situació.