L’agricultura i la ramaderia veuen l’acord amb preocupació

Al sector agroalimentari, MERCOSUR eliminarà els aranzels al 93% de les exportacions de la UE, per la qual cosa l’acord suposa l’obertura d’aquest mercat per a sectors com ara oli d’oliva, el vi, els formatges, les fruites i hortalisses o el porcí. En contrapartida, la UE liberalitzarà el 82% de les importacions agroalimentàries procedents del bloc de MERCOSUR i imposarà contingents aranzelaris per a «aquells productes més sensibles».

Les protestes pageses dels darrers dies, liderades per Revolta Pagesa, s’han donat per tancades després d’una reunió, aquest dilluns, amb el president de la Generalitat i el conseller d’Agricultura. Però la pagesia segueix veient l’acord amb recel.

Des del sindicat Unió de Pagesos, Josep Marrugat explica que el cereal i la carn es poden veure especialment afectats.

En canvi, el sector del vi és un dels que es podrien veure beneficiats per l’acord, tot i que el context és preocupant a tot el món per la important davallada del consum.

Des d’Unió de Pagesos seguiran amatents a l’evolució de l’acord i tenen prevista una mobilització l’11 de febrer a Madrid, amb Unión de Uniones.

Els vins catalans deixaran enrere aranzels de fins al 35%

A l’Associació Vinícola Catalana entenen la preocupació dels agricultors davant el nou escenari que obre l’acord. Eugeni Llos és el president de la patronal del vi català.

Tot i així, i tenint en compte que el vi tenia fins ara aranzels de fins al 35% als països del MERCOSUR, des de la patronal creuen que l’acord obre noves oportunitats. Llos destaca la «vocació exportadora» dels cellers catalans i la necessitat de diversificar els mercats.

La indústria de l’automòbil hi veu noves oportunitats

D’altra banda, en relació al sector industrial, MERCOSUR eliminarà aranzels al 90% de les importacions procedents de la UE.

Se’n beneficiaran més aquells sectors que tenen un aranzel més alt, com ara l’automòbil i els components d’automòbil. Però també els productes químics i farmacèutics o el tèxtil i el calçat.

David Aguado és el director de Compres de Gedia España, una multinacional que fabrica components i conjunts metàl·lics per a la indústria de l’automòbil i que té una de les seves plantes a Santa Margarida i els Monjos. Per a Aguado, l’acord serà positiu, a l’espera dels efectes que pugui anar generant, perquè permetrà diversificar la cartera de proveïdors i això s’acabarà traduïnt en una reducció de costos a llarg termini. Alhora, el nou escenari pot contribuir a assentar una cadena de subministrament més resilient.

A una empresa com Gedia, el nou escenari que planteja l’acord suposarà cercar i homologar nous proveïdors i definir noves rutes logístiques.

Aguado apunta les derivades d’aquests canvis i destaca també que l’acord pot suposar menys barreres burocràtiques.

La signatura de l’acord s’oficialitzarà aquest dissabte

Aquest proper dissabte està prevista a Asunción, a Paraguai, la signatura de l’acord amb la presència dels ministres de Relacions Exteriors d’Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai i la presidència de la Comissió Europea.

Junts, els països del MERCOSUR constitueixen la sisena economia més gran del món i compten amb una població total de 270 milions de persones.

Una de les causes que s’apunta és la cancel·lació dels aranzels que va imposar als Estats Units sota la presidència de Donald Trump. Això ha fet augmentar de manera significativa la quota del mercat nord-americà. El secretari general de l’Associació Vinícola Catalana, Toni Cruces, destaca que en general és una gran notícia pels cellers catalans, ja que hi ha mercats que estan responent molt bé.

El cas del mercat del Regne Unit, que es preveia complicat després del Brexit, està també responent bé. Les qüestions burocràtiques al final s’han relaxat una mica.

Cruces explica que és complicat fer prediccions, i remarca per exemple que dos mercats emergents en els darrers anys com Ucraïna i Rússia ara s’han vist aturats a causa de la guerra. Això ha de portar els cellers catalans a buscar i potenciar altres mercats.

Des de la D.O Penedès les sensacions en aquests primers mesos del 2022 són positives, ja que s’apunta que es recuperen xifres similars al 2019. Francesc Olivella és el director de la D.O Penedès.

La perspectiva és optimista pel que queda d’any, sempre i quan la situació mundial s’estabilitzi. Des de la D.O continuen amb la seva política d’internacionalització, i en aquest sentit van ser presents per primer cop a la fira Prowine a Düsseldorf. Una fira que Olivella comenta els ha anat bé.

Finalment hem parlat amb AECAVA, que seria la patronal del cava. El seu president, Damià Deàs, apunta un creixement respecte un bon any com va ser el passat 2021 de l’11% en volum i el 14’5% en import.

El sector del cava també ha notat la davallada dels mercats rus i ucraïnès, que anaven a l’alça. Deàs explica però que s’ha pogut trobar alternatives que estan funcionant bé.

En general en el sector del cava les sensacions estan sent bones aquest inici de 2022; però Deàs considera que es difícil fer prediccions a mitjà termini ja que hi ha molts condicionants que poden afectar els mercats i el consum.

Els vins i caves catalans s’exporten a 145 mercats del món, sent la Unió Europea el principal destí del sector, amb un 46’3%. A nivell global, els Estats Units és el primer importador de vins catalans, amb el 14’56%. Un augment de prop del 45% respecte les dades del 2021.

Alemanya és manté com a segon destí mundial, i primer mercat europeu. El volum de negoci seria de més de 74 milions d’euros, i un increment respecte l’any anterior del 8%. El Regne Unit seria el tercer mercat, i fora de la Unió Europea, amb un valor de 71’5 milions d’€ i un creixement proper al 26%. Per darrera tindríem Bèlgica, quarta destinació mundial i segona dins de la Unió Europea, amb importacions per un valor de gairebé 60 M€ i un creixement del 16% respecte el 2021; i en cinquè lloc el Japó amb 40’5 M€ i un increment del 7%.

Una normativa que ha alertat el sector vitivinícola de tot l’estat i evidentment també el penedesenc; i que de moment ha portat també a que diferents eurodiputats liderats per la delegació espanyola del PP hagin presentat propostes d’esmenes, principalment en el sentit d’incidir en diferenciar el consum moderat de vi i un consum abusiu d’altres begudes alcohòliques. Ho explica l’eurodiputada sadurninenca Dolors Montserrat.

Des de les patronals catalanes del vi i del cava s’han mostrat preocupades per aquesta proposta, tot i que de moment no sigui més que una recomanació als estats. Com explica Toni Cruces, secretari general de l’Associació Vinícola Catalana, s’han fet moviments a nivell polític per tal d’aconseguir que es diferenciï el vi d’altres begudes alcohòliques amb més graduació.

La voluntat és aconseguir que no es criminalitzi el producte, i que per contra s’aposti per incidir en el tema de promoure un consum moderat i lligat a la dieta mediterrània.

Un posicionament similar tenen des de la patronal del cava, AECAVA. El seu president, Damià Deàs apunta que sobta una mica que sigui Europa qui lideri qüestions com aquestes quan hi ha tres dels principals països productors i exportadors a nivell mundial. Considera que des del sector del cava sempre s’ha estat proactiu en la defensa d’un consum moderat i defensant la cultura del vi i la dieta mediterrània com a models saludables.

En cas que la votació d’aquest vespre tiri endavant, Deas explica que caldrà veure com s’acaba aplicant, i per exemple també quines repercussions pot tenir a nivell fiscal.

Finalment, des d’entitats bàquiques com l’Acadèmia Tastavins Penedès el seu president Max Margalef s’ha mostrat sorprès per aquesta proposta ja que va contra la cultura del vi i la gastronomia que ells promouen.

Si la recomanació és aprovada es trasllada als estat membres, que són els que haurà de legislar o no sobre la qüestió. Serà el moment llavors, apuntem de fer pressió si cal sobre el Ministeri de Sanitat per tal que s’adapti a la realitat del nostre país.

Per part de l’Associació Vinícola Catalana, el Toni Cruces exposa que és un mal moment pel sector per parlar de preu just.
Cruces explica que en la cadena alimentaria es parla del concepte ‘preu de cost efectiu de producció de raïm’. De totes maneres, creu que haurien d’asseure’s a estudiar una modulació d’aquests preus.

Unió de Pagesos, en el mateix comunicat, expliquen que confien que en els propers mesos es concretin mesures de relaxació de les actuals restriccions per la covid-19, i que es pugui anar recuperant el consum de vi al canal Horeca, destinatari d’un gran volum de vi produït pels cellers a Catalunya.
El sindicat demana al Ministeri que aprovi de nou la verema en verd amb imports i pressupost suficient per cobrir les peticions.

Per part de la cooperativa Covides, aposten més per la destil·lació de crisi i no tant per la verema en verd. Tot i així, apunten que qualsevol mesura per eliminar l’excedent sempre és benvinguda. Així ho explica el seu president, Fèlix Galimany.

Covides i Unió de Pagesos reclamen un gran acord de país entre les empreses compradores i els viticultors, que es concretin en contractes plurianuals amb preus justos. Per part de l’Associació Vinícola Catalana esperen poder-se anar reunint amb els viticultors abans de la propera verema, amb l’objectiu d’arribar acords satisfactoris per tothom i per mirar de trobar l’estabilitat al sector.