El conflicte bèl·lic entre Estats Units i Israel i Iran i el tancament de l’Estret d’Ormuz han provocat un col·lapse global en l’energia i els fertilitzants. Per aquest corredor marítim transita el 20% del petroli mundial, el 20% del gas liquat, el 33% del comerç de fertilitzants, el 45% de l’urea i el 25% de l’amoníac.

El barril de petroli Brent, referència a Europa, que estava sobre els 70 dòlars abans del 28 de febrer, ara se situa per sobre dels 100.

Reacció en cadena

L’encariment del petroli té conseqüències directes en l’economia quotidiana per la pujada en el preu dels combustibles, els increments de costos del transport i la producció i la pressió a l’alça sobre la inflació.

Josep Maria Arauzo-Carod, Catedràtic del Departament d’Economia de la URV, explica que la primera conseqüència de la restricció de l’oferta en el subministrament de petroli és l’encariment del preu. Això afecta directament sectors amb molt de pes al Penedès, com l’agricultura i la logística.

Tot i que la benzina sense plom que consumim aquí prové d’altres països com Nigèria, en els darrers anys ha augmentat la dependència del gasoil que arriba des de la zona en conflicte, amb l’estret d’Ormuz com a punt crític.

El Govern espanyol ha anunciat aquesta setmana l’alliberament de fins a 11,5 milions de barrils de petroli per moderar el xoc de la guerra a Iran, però la durada del conflicte continua sent una incògnita i un factor clau en l’impacte que tindrà sobre l’economia.

Impacte sobre les empreses de transport

A l’empresa de transport i logística Ruiz Milà, el seu gerent, Aureli Ruiz, explica com han viscut els primers dies del conflicte.

En una empresa com aquesta, el combustible representa un 30% dels costos totals. Un camió consumeix 30 litres per cada 100 quilòmetres.

Ruiz afirma que aquesta situació és insostenible per a molts autònoms i empreses petites i posa l’accent en la necessitat que les administracions actuïn.

Pugen els combustibles i els fertilitzants

Un altre sector molt perjudicat per l’augment del preu del petroli i, de retruc, dels fertilitzants, que també s’han encarit de l’ordre d’un 30%, és el de l’agricultura.
Ferran Carbó és el coordinador comarcal de la Unió de Pagesos.

Els pagesos temen que aquesta nova crisi sigui una estocada final davant una campanya que es preveu amb un preu del raïm a la baixa per l’augment de la producció.

Veient que el sector encadena crisi rere crisi, amb l’impacte de la pandèmia de Covid, la sequera, l’increment de preus originat per la guerra a Ucraïna i, ara, la guerra a Iran, des d’Unió de Pagesos reclamen mesures estructurals. L’IVA al 10% per a béns i serveis vinculats a l’activitat agrícola i forestal i la reducció de l’impost sobre el gasoil, a més d’ajuts directes complementaris per part de les administracions autonòmica, estatal i europea.

Segons un comunicat de la companyia, el celler del Penedès ha acordat amb diversos dels seus distribuïdors europeus «la implementació d’un sistema de transport intermodal per cobrir la major part del trajecte en tren i limitar l’ús del camió en aquells trams on no hi hagi alternativa».

Això suposarà, afirmen, una reducció estimada «d’entre el 30 i el 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al transport, en funció de la ruta».

Les cinquanta persones que han participat en aquests tres cursos han dedicat 240 hores a la formació i, d’aquestes, n’han passat 80 a les empreses col·laboradores; a les quals la Fundació Pro Penedès agraeix la seva implicació.

El secretari de la Fundació i regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca Joan Manel Montfort destaca els bons resultats del programa Incorpora, que aquest 2017 ha format 117 persones i que està demostrant uns alts índexs d’inserció en un col·lectiu de persones especialment vulnerable.

El programa Incorpora de l’Obra Social de CaixaBank es desenvolupa a tot Catalunya i, a cada demarcació, el condueix una entitat: en aquest cas, la Fundació Pro Penedès. Des de CaixaBank, la directora de l’àrea de negoci de l’Alt Penedès Esther Magallón destaca que la inserció laboral és un dels objectius principals de l’obra social de l’entitat.

El lliurament de diplomes, tant als alumnes com a les empreses col·laboradores, es feia aquest dimarts a la sala d’actes de La Fassina.

Des de Deixalles i Transports Plazas S.A, amb seu central al polígon de Can Bas de Subirats, la cap d’administració Judith Plazas explica que existia la necessitat d’obrir un nou magatzem d’aquestes característiques a la comarca per donar resposta a la demanda d’elaboradors i distribuïdores.

L’empresa penedesenca destina inicialment 2.500 metres quadrats de la nau, amb uns requisits tècnics especials, a l’emmagatzematge en dipòsit fiscal de vins, escumosos o caves i begudes fermentades. Però està previst ampliar aquesta extensió perquè es preveu un augment de la demanda d’aquest tipus de servei en el futur. D’una banda per l’augment de les exportacions i, de l’altra, per l’evolució de les normatives. Fins ara, Espanya està evitant gravar amb impostos especials vins i cerveses al mercat estatal, tot i que la Unió Europea ho demana i això és el que fan la resta de països europeus.

Al mercat internacional, els impostos ja es paguen i, previsiblement, Espanya acabarà acollint-se a la normativa europea també en el mercat estatal.

La posada en marxa d’un magatzem de dipòsit fiscal o CAE requereix una relació continuada amb Hisenda i controls exhaustius de l’alcohol absolut de les begudes, ja que l’impost es paga en base a aquesta dada.

Plazas preveu augmentar la seva plantilla entres persones, de moment, que s’afegirien als 85 treballadors que té ara l’empresa.

Amb l’entrada en funcionament del CAE, l’empresa vol oferir als clients la possibilitat que externalitzin la seva activitat logística i així es puguin dedicar exclusivament a l’elaboració.

Vilafranca, capital humà és una acció subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte Treball als barris i cofinançada pel Fons Social Europeu.