Totes aquelles persones que vulguin treure’s ara mateix el carnet de conduir, no ho podran fer de forma immediata en cap lloc de Catalunya. En el cas concret de Vilafranca, hi ha llistes d’espera de fins a 4 mesos. Ens ho explica Silvia Merchan, de l’autoescola Enxaneta/RACC

El principial motiu d’aquests retards és la falta de personal a la Direcció General de Trànsit (DGT) i el fet que el cost de vida a Catalunya sigui més elevat i els funcionaris no vulguin venir a viure al territori, tal com apunta Jordi Mestre de l’autoescola Magí

El problema és sobretot amb els exàmens pràctics ja que pels examens teòrics només els cal un examinador per a un bon grapat d’alumnes. El que fan moltes autoescoles és intentar flexibilitzar les llistes d’espera. Jordi Mestre és director de l’autoescola Magí

Tot i que la pandèmia el que ha fet és agreujar la situació, perquè van estar molts mesos sense poder fer examens i amb molts professors de baixa per Covid-19, Silvia Merchan considera que el que s’està fent és posar la pandèmia com a excusa per no solucionar un problema que és endèmic i que fa anys que dura.

El que volen deixar clar des de les autoescoles és que ells poden pressionar i fer les hores de pràctiques que convinguin, fins i tot incrementar-les si així calgués, però que si des de la DGT no es posa solució, el problema es farà cada cop més gran. Demanen que deixin presentar a més alumnes als examens i, per tant, treballin per tenir més examinadors.

Tot aquest problema fa que l’alumnat busqui molt bé l’autoescola on apuntar-se.

Com a problema afegit, hi ha el sistema que utilitza Trànsit per redistribuir el nombre d’alumnes que pot examinar cada autoescola. El sistema CAPA, que es va implantar a totes les prefectures provincials, és un algoritme que reparteix una bossa d’hores per províncies i que, entre d’altres coses, premia amb més temps d’examen els centres que tenen més percentatge d’aprovats.

Per la seva banda la Direcció General de Trànsit assegura que estan treballant per anar incorporant més examinadors i no volen parlar de llista d’espera sinó de bossa d’aspirants.

La vegueria Penedès ha tancat el 2021 amb un total d’11 víctimes mortals en zona interurbana. Això suposa una reducció de 9 persones respecte l’any 2019. Aquest descens es trasllada també en la majoria d’altres tipus de víctimes i accidents, excepte els ferits greus que registren un petit augment del 2.2%.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, exposa que hi ha hagut un nombre similar d’accidents, tot i que han estat menys greus.

Amb l’aixecament dels peatges, vies com l’AP7 van concentrar concentrar més intensitat de trànsit, sobretot de vehicles pesats, però en aquesta tipologia de vies els índexs de perillositat són més baixos. En canvi, en 6 dels 11 sinistres, l’accident va tenir lloc a la xarxa viària catalana.

Tot i així, des de Mossos d’Esquadra ens expliquen que han intensificat els controls en aquestes vies més ràpides. Ho exposa el cap de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana Sud, Marc Patxot.

Tal com exposa Ramon Lamiel, al Penedès la sinistralitat ha estat molt dispersa.

Tal com succeix al conjunt de Catalunya, a les carreteres de la vegueria del Penedès hi va haver més homes morts i ferits de gravetat que dones. Concretament el 2021 van morir 9 homes i 2 dones i quasi el 70% dels ferits greus van ser homes. En el cas dels ferits greus, però, es produeix un augment notable en les dones respecte el 2019.

Per trams d’edat de les víctimes mortals registrades a la xarxa viària interurbana en la vegueria del Penedès, convé destacar que la franja de 35 a 44 anys va acumular 4 de les 11 víctimes totals. En canvi, de les franges d’edat a partir dels 55 anys no es va produir cap víctima mortal el 2021.
Un dels fets més rellevants de la sinistralitat a les carreteres de la vegueria de l’any passat és que 6 d’aquests 11 morts registrats van ser de col·lectius vulnerables.

En el cas de les motoristes, s’ha passat de 6 víctimes mortals del 2019 a 3 l’any 2021. Malgrat tot, des del Servei Català de Trànsit estan fent campanyes intensives que es basen en la informació, la formació i la sanció de les conductes inadequades.

Al RACC elaboren des de fa 20 anys l’estudi EuroRAP, en el que analitzen el risc de sinistralitat de les carreteres catalanes. De l’estudi en surt el que anomenen Top 10, és a dir les 10 carreteres on hi ha més risc. El director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, destaca que els accidents greus acostumen a passar més en carreteres convencionals que no pas a autovies o autopistes.

Respecte a la Vegueria Penedès assenyala que no hi ha cap carretera dins del Top 10.

Per la seva banda el delegat del govern a la vegueria Penedès, David Alquézar, remarca la importància de tenir dades concretes de la zona.

Finalment, per comarques convé destacar que l’Alt Penedès aglutina més de la meitat dels morts de la vegueria, un total de 7. Al conjunt de municipis de l’Anoia que pertanyen a aquesta vegueria, el nombre de víctimes s’ha reduït molt respecte el 2019. Han passat de 11 a 2. Al Garraf hi ha hagut 2 morts i cap persona morta a les carreteres del Baix Penedès.